La Viana, l’única filla del duc de Rocagrisa, està
promesa a Robian de Castellmar des que eren petits. Tots dos s’estimen i es
casaran a la primavera. Però, durant les festes de celebració del solstici
d’hivern, un home estrafolari adverteix al rei de Nòrtia i els seus cavallers
de l’amenaça dels bàrbars de les estepes… I tant Robian com el duc es veuen
obligats a anar-se’n a la guerra. En aquestes circumstàncies, una noia com la
Viana no pot fer altra cosa que esperar que el seu promès torni. I, potser
també, fer cas de les llegendes que s’expliquen sobre el Gran Bosc… allà on els
arbres canten.
Escrit per la Laura Gallego
Per pensar:
Fer-se gran és solucionar les coses?
Les noies han de fer el mateix que els nois o no?
Per què tenim ganes d'independitzar-nos?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.