divendres, 6 de novembre del 2015

El noi del vestit

En Dennis viu en una casa normal, en un carrer normal d'una ciutat normal, i sembla que la vida no té massa problemes. Però en Dennis somnia i segueix els seus somnis.

 Escrit per David Walliams








Per pensar?
Hi ha coses que són de noi i coses que són de noia?
La manera de vestir assenyala com som?
Què són els prejudicis?
Publicat per a

38 comentaris:

  1. Martina E 5è Maristes14 de desembre del 2015, a les 19:59

    el principi de la historia és molt trist quan marxa la mare de casa, però el llibre és molt interesant.

    ResponElimina
  2. Anna14 de desembre del 2015, a les 20:24

    Hola Marina. Bona nit.
    Sí, això que dius és veritat, al principi és trist, i em fa pensar que moltes històries i contes comencen amb alguna desgràcia. Tu t'hi has fixat?
    Fins aviat

    ResponElimina
  3. Martina E 5è Maristes15 de desembre del 2015, a les 20:05

    Hola Anna! Trobut que el pare den Dennis és molt antipàtic, i que la mare hauria de veure almenys dos cops al mes els seus fills!
    Tu què creus?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anna15 de desembre del 2015, a les 22:20

      Hola Martina.
      Jo potser no sóc tan estricta. Entenc una mica al pare, perquè està sol i trist, tot i que no fa bé de desfogar-se amb el seu fill.
      I de la mare, no sé què pensar-ne, depèn de com sigui. No crec que es pugui obligar a ningú a estimar i estar amb una altra persona.
      Fins aviat

      Elimina
    2. Martina E 5è Maristes16 de desembre del 2015, a les 22:10

      Estic d'acord!

      Elimina
    3. Anna17 de desembre del 2015, a les 6:52

      Bon dia Martina.

      Elimina
  4. Gaure 5èc maristes girona17 de desembre del 2015, a les 19:52

    Hola Anna, encara estic llegin pel principi es molt divertit, espero que pel final també

    ResponElimina
  5. Anna17 de desembre del 2015, a les 22:21

    Hola Gaure, bona nit.
    Ja veuràs com el llibre es va tornant cada vegada més emocionant. Tu penses que en Denis és un bon noi?
    Fins ara

    ResponElimina
  6. Gaure 5èc maristes girona23 de desembre del 2015, a les 17:32

    Hola Anna! jo crec que en Denis és un bon noi. Tu creus que en Denis li importa que le seva mare no estigui a casa seva

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anna24 de desembre del 2015, a les 7:01

      Hola Gaure.
      Crec que sí, que en Denis troba a faltar la seva mare i com vivien abans. De vegades costa entendre que la vida canvia.
      Un petó

      Elimina
    2. Gaure 5èc maristes girona25 de desembre del 2015, a les 16:53

      Hola Anna, jo crec que el pare den Denis tambè li agradaria que la mare estiguesi a casa ,per ser una família alegre

      Elimina
    3. Anna27 de desembre del 2015, a les 11:16

      Potser sí Gaure, encara que això de la convivència de les parelles de vagades és molt complicat, per una banda voldries i per altra no. De tota manera, en principi sí, crec que a tothom li agrada ser una família feliç
      Fins aviat

      Elimina
  7. CARLA DARNÉS PUIG28 de desembre del 2015, a les 11:43

    hola, Anna trobo que en Dennis és una persona una mica vergonyosa dels seus gustos i no ho hauria de ser o si més no tant. PERÒ EL LLIBRE M'HA ENCANTAT!!!!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anna28 de desembre del 2015, a les 22:14

      Bona nit Carla.
      Què és el que t'ha fet pensar que en Dennis és una mica vergonyós`? Jo pensava que era bastant atrevit de sortir al carrer amb els vestits.
      Un petó

      Elimina
  8. Roc Ferrer 5èC Maristes Girona28 de desembre del 2015, a les 20:03

    He llegit 4 capítols i el que m'ha agradat més és el segon que anava d'en Dennis jugava a futbol i que no parava de tossir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anna28 de desembre del 2015, a les 22:15

      Hola Roc.
      A tu t'ha passat alguna vegada que tens tantes ganes de fer una cosa que no importa com et trobes?
      O que et diuen que has d'estar al llit i fer repòs però tu no tens ganes de reposar?
      Fins aviat

      Elimina
  9. Roc Ferrer 5èC Maristes Girona28 de desembre del 2015, a les 23:59

    Trobo que la mare d'en Dennis passa molt del seu fill i que hauria de venir a veure'l més sovint

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anna29 de desembre del 2015, a les 7:22

      Bon dia Roc.
      Si parles de manera general, crec que tens tota la raó: les mares haurien d'estar al costat dels fills, però de vegades hi ha altres raons que ho fan difícil.
      Una abraçada

      Elimina
  10. Albert Sànchez 6è Escola Domeny29 de desembre del 2015, a les 16:41

    Si, però moltes coses que nosaltres pensem que son de noi o de noia són de tots dos com per exeple: els esports, els llibres...

    La manera com vestim ens asenyala com som per exeple si vas tot rosa, amb una corona, amb tutú... diu que tu deus ser una prinsesa presumida


    Anna no se el que són els prejudicis

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anna29 de desembre del 2015, a les 18:45

      Hola Albert.
      Bona reflexió, sovint la manera de vestir assenyala com som, però no sempre podem escollir els vestits que ens posem.
      Ah, un prejudici és quan es jutja una persona o una acció sense tenir-ne massa coneixement.
      (per exemple, si un dia tu caus en un bassal de fang i alguna persona et veu tot brut potser pensarà que ets un guarro, és un prejudici, perquè aquesta persona no sap perquè vas tan brut)
      Un petó

      Elimina
    2. Albert Sànchez 6è Escola Domeny1 de gener del 2016, a les 16:16

      igualment

      FELIÇ ANY NOU I BONES FESTES

      Elimina
    3. Anna1 de gener del 2016, a les 19:50

      Ai que bé, una felicitació. Molt feliç any a tu també Albert.

      Elimina
  11. Laia D Escola Domeny1 de gener del 2016, a les 19:50

    Hola Anna bon any nou!! Jo crec que en Dennis es molt atrevit. Aquest llibre m'ha fet pensar, que hi han coses de noies que les poden portar o fer servir els nois o al revés.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anna1 de gener del 2016, a les 19:52

      Hola Laia.
      Jo crec que en veritat, tot depèn més dels costums que del que es pot o no es pot fer.
      Bon any!

      Elimina
    2. Laia D Escola Domeny1 de gener del 2016, a les 20:00

      També és veritat això que dius tu.

      Elimina
    3. Anna2 de gener del 2016, a les 11:21

      Bon dia Laia.
      Què tal va la lectura?

      Elimina
  12. Carla R Escola Domeny2 de gener del 2016, a les 20:12

    Hola Anna jo crec que,hi ha gent que es pensa que per exemple els nens els hi tenen que agradar els cotxes ,i a les nenes el rosa o el lila,però si a un nen li agrada el rosa o a una nena li agreden els cotxes.Jo trobo que tothom es lliure de triar el que si li agrada i el que no.
    També m'a encantat el llibre i feliç any nou.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anna2 de gener del 2016, a les 21:56

      Bona nit Carla.
      Compartim pensaments. Jo crec el mateix. I potser aquest llibre ajuda a pensar-hi una mica.
      Feliç any nou a tu també.
      Un petó

      Elimina
  13. Laia D Escola Domeny3 de gener del 2016, a les 18:27

    Va molt bé ja m'he acabat el llibre i m'ha encantat!
    És un dels llibres que he llegit que m'han agradat molt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anna3 de gener del 2016, a les 22:16

      Bona nit Laia.
      Això que dius m'alegra molt.
      Saps que hi ha més llibres d'aquest autor? A mi també em va agradar molt "el noi del milió"
      Fins aviat

      Elimina
  14. Noa H. 5è B Maristes Girona7 de gener del 2016, a les 21:14

    Hola Anna!!!
    M'estic a punt de acabar el llibre!
    M'està agradant molt el llibre del noi del vestit però, hem fa un mica de tristesa quan xuten la pilota i enssopega i li cau la perruca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anna7 de gener del 2016, a les 22:19

      Hola Noa.
      Que bona persona ets, perquè a mi aquesta escena de la perruca em va fer riure.
      Ens veurem aviat

      Elimina
  15. Martina E 5è Maristes Girona7 de gener del 2016, a les 21:25

    Hola Anna!
    Ja he acabat el llibre!
    És molt divertit i està ple d'aventures! La part que m'agrada més és quan el descobreixen i l'expulsan de l'escola.
    Aquest llibre m'ha ensenyat a que si sóc un noi tinc els meus gustos i puc mirar o posarme el que vulgui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anna7 de gener del 2016, a les 22:18

      Bona nit Martina.
      És ben veritat, sempre pots ser el que vulguis, jo penso que l'unic límit és respectar els demés.
      M'alegra que t'hagi agradat el llibre.
      Un petó

      Elimina
  16. Anònim10 de gener del 2016, a les 19:29

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  17. Anònim10 de gener del 2016, a les 19:31

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  18. Paula H Escola domeny10 de gener del 2016, a les 19:41

    Hola Anna, bon any nou!
    Jo m'he llegit el llibre i opino que això de que el rosa, els vestits, les sabates de taló... són costums que tenim nosaltres, perque el color rosa (per exemple) el podria portar perfectament un nen.
    El que més m'ha agradat del llibre, es l'actitud d'en Dennis, perquè es veritat que potser no s'atrevia molt a anar amb vestits, però ell va seguir endavant sense cap por de que li diguessin res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anna11 de gener del 2016, a les 6:35

      Bon dia Paula.M'agrada que et fixessis en això, en l'actitud de'n Dennis, de seguir amb els seus desitjos.
      Un petó

      Elimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)