L’Hermínia té
dotze anys l’any 1920, i viu a Casserres, un poble del baix Berguedà.
Sempre ha volgut ser pastora. Ja es veu que és una nena una mica especial pels
temps que corren: força independent, valenta i molt tossuda. L’Hermínia
s’atreveix a trencar les regles, tot i que d’una manera innocent i, sempre,
d’acord amb la voluntat dels seus pares (són els anys vint). La seva tossuderia
i el seu afany de coneixement la duen a posar-se davant d’un cadell d’ós (un
cadell de més d’un any, val a dir) per comprovar si se’n pot fer amiga. I ho
aconsegueix!
Escrit per Hermínia Mas i Josep Francesc Delgado
Per pensar:
Que una cosa sigui costum vol dir que és bona?
Com ens relacionem amb els animals?
Ha canviat molt la vida del temps dels avis fins ara?
Ha canviat molt la vida del temps dels avis fins ara?
Aquest llibre és molt maco i m´agrada perque t´explica la infància de la pròpia
ResponEliminaautora.
Aquest llibre m´agrada perquè t´explica la infancia de la pròpia autora
ResponEliminaBon dia Gerard.
EliminaSí, a mi també m'agrada per això, i per conèixer com es vivia abans.
Un petó.
Ah, i una pregunta: t'hagués agradat viure en equesta època?
Aquest llibre és molt divertit . Però el capítol,que ets una bruixa, em fa pena perquè el cadell per segona vegada el separen de la seva mare .
ResponEliminaHola Ona.
EliminaTens raó, és un llibre bastant realista i com a la vida, hi ha coses alegres i coses tristes.
Un petó
alber albert estas albert el rocas no el otro
ResponElimina